El paper de la interacció social en el procés de sortida del rol laboral. La jubilació primerenca com a exemple.

El procés d'envelliment a Europa dóna lloc a canvis importants en la composició de la força laboral que plantegen nous desafiaments als diversos agents socials, les empreses, l'administració pública i els treballadors mateixos. Aquesta situació ha fet sorgir un interès cada cop major per entendre el procés que du les persones a jubilar-se abans de temps. La investigació en aquest àmbit ha partit de dues perspectives. Una perspectiva considera la jubilació primerenca com un fenomen involuntari i que és resultat de les polítiques socials i dels acords entre l'empresa, l'administració i els sindicats per fer front a problemes estructurals. L'altra perspectiva, tot i que considera també els efectes de variables macro, entén la jubilació prematura fonamentalment com una decisió individual, i s'ha centrat a analitzar diferents factors que empenyen o atreuen les persones a prendre la decisió de jubilar-se anticipadament. Tot i això, la investigació sobre jubilació primerenca pràcticament no ha analitzat la decisió de sortida de rol laboral en el context dels diversos grups socials i d'organitzacions als quals pertany l'individu i que formen part del seu conjunt de rol com a treballador. Tenint en compte aquesta llacuna, en el present treball analitzem el procés de jubilació primerenca com un procés de sortida de rol, atenent especialment al paper del context social i cultural de l'individu en aquest procés

Pot ser positiu, l'estrès? Recerca de la proporció òptima entre la percepció positiva i negativa de l'estrès

L'objectiu d'aquest treball és reflexionar sobre el nou rumb que s'ha iniciat en la investigació sobre l'estrès laboral. S'hi posa de manifest l'existència d'una proporció de «positivitat» en la percepció de l'estrès que pot afectar la «florida», la síndrome d'esgotament professional i la implicació en el treball. En aquesta relació, la cultura hi pot tenir un paper fonamental

Brazilian Teachers' Absenteeism: Work Design Predictive Model

Sickness-related absenteeism in teachers represents financial, social, and human costs. This study aimed to analyze the relationship between work characteristics and lengths of absence. The main hypothesis is that different work characteristics are predictors of different lengths of absenteeism. In total, 1,530 teachers participated in the study. The results supported the main hypothesis and suggested that physical demands, task identity, and job complexity are useful to explain absenteeism. It is concluded that analyzing different absenteeism lengths makes it possible to broaden the phenomenon discussion and qualify the relationship between work characteristics and absenteeism. This study has implications for interventions to reduce absenteeism

The importance of organizational commitment to knowledge management

In recent years, Knowledge Management (KM) has assumed great importance in the literature on business and management. However, we still have so little understanding of the human issues in KM processes. Thus, this research aims to contribute to analysing the importance of Organizational Commitment (OC) to KM. First, we used the Cardoso (2003) Knowledge Management Questionnaire (QGC) that embraces all organizational activities around knowledge processes and distinguishes four dimensions of KM. Secondly we applied the Quijano, Masip, Navarro and Aubert (1997) questionnaire (ASH-ICI) that distinguishes two types of commitment (personal and instrumental) into four dimensions. These two questionnaires were applied with 300 employees in the Portuguese industrial ceramics sector. Through multiple regression analysis we found that levels of organizational commitment are statistically important to KM dimensions. Furthermore, our analysis indicates that personal commitment is more important than need commitment. These results are discussed and Organizational Behaviour specialists and Work and Organizational psychologists are challenged to assume more responsibility and an active role in KM studies and practices and to explore human issues in this field.Nos últimos anos, a Gestão do Conhecimento (GC) tem assumido uma grande relevância na literatura da gestão e dos negócios. Contudo, persiste a escassa compreensão dos aspectos humanos nos processos de GC. Deste modo, esta investigação procura contribuir para a análise da importância do Comprometimento Organizacional (CO) para a GC. Em primeiro lugar, utilizámos o Questionário de Gestão do Conhecimento (QGC) de Cardoso (2003) que compreende em si todas as actividades organizacionais constituintes dos processos do conhecimento e que distingue quatro dimensões da GC. Em segundo lugar, aplicámos o questionário (ASH-ICI) de Quijano, Masip, Navarro e Aubert (1997) que distingue dois tipos de comprometimento (pessoal e instrumental) em quatro dimensões. Estes dois questionários foram aplicados a 300 colaboradores do sector industrial cerâmico português. Através da análise de regressão múltipla, verificámos que os níveis de comprometimento organizacional são estatisticamente importantes para as dimensões da GC. Para além disso, a nossa análise indica que o comprometimento pessoal é mais importante do que o comprometimento de necessidade. Estes resultados são discutidos e os especialistas do Comportamento Organizacional e psicólogos do Trabalho e das Organizações são desafiados a assumir uma maior responsabilidade e um papel mais activo nos estudos e práticas da GC, bem como a explorar os aspectos humanos neste campo